La vila de Canet de Mar es formà en el seu emplaçament actual, vora de la mar, a la fi del segle XV com a barri marítim de Sant Iscle de Vallalta, ja que predominava l'activitat marinera de cabotatge des dels segles XIII i XIV. Amb l'expansió d'aquesta activitat, en el segle XVIII calgueren noves construccions més espaioses i s'anaren urbanitzant els espais entre els nuclis inicials de la població, on es canalitzaren les dues rieres principals, la riera Buscarons i la Gavarra. Canet de Mar mantingué l'aspecte vuitcentista fins els anys cinquanta, que es començà l'edificació d'habitatges socials.

Inicialment l'economia de Canet venia donada per l'activitat marinera de cabotatge. Amb la decadència del comerç marítim a causa de l'arribada dels vaixells de vapor i de ferro, l'economia de Canet hagué de sofrir una transformació. Arribà la industrialització i Canet fou una de les primeres poblacions on funcionà un dels cèlebres vapors que movien la indústria dels teixits a la plana. En els seus inicis hi hagué producció de génere de punt amb les màquines anomenades "xerrics", que elaboraven faixes de seda i mitges. Aquesta indústria tingué un desenvolupament vertiginós i esdevingué l'ocupació principal de la vila. La Mancomunitat de Catalunya establí a Canet la primera escola d'Ingenieria Tècnica d'aquesta especialitat (1921). Actualment encara és el gènere de punt una de les principals activitats productives del poble junt amb l'horticultura.